Per fi vacances

Updated: May 19


No tot son males noticies, de la mateixa manera que en el meu article del passat 27-4 els deia que la cosa no pintava bé i que tot seria més greu del que s’estava anunciant i que la incertesa era màxima, ara un cop repassades les estadístiques d’aquests últims dies els puc dir que estic segur que aquest Sant Jaume el passaré a la platja celebrant el meu Sant amb els amics i la família!


Ningú va veure venir el virus i la seva letalitat, ara tothom s’està enrocant en una teoria ultra pessimista del contagi, tot perquè tenim tendència a seguir el ramat i a simplificar excessivament les coses, no entenem bé el que es un sistema dinàmic. La simplificació del blanc o negre, català o espanyol, bon Andorrà de DA o no.. i així ad infinitum.. ara el món ens demostra cada dia que es molt més complex, que els matisos son importants, amb el COVID-19 ens ha passat el mateix, primer era un virus més benigne que la grip estacional, desprès es va tornar el virus més letal conegut, mortífer.


El que fa que ens equivoquem en la percepció i en les prediccions es que el sistema es dinàmic, potser els nostres governants farien bé de treure els apunts de les integrals i les derivades i posar-se a estudiar una altra vegada matemàtiques, això els ajudaria sense cap dubte a avançar-se als problemes. Els sistemes dinàmics fan camí de forma lenta, subtil, sense que ens en adonem, sense parar i quan ens n’adonem ja es tard, havien fet camí de forma silent i soterrada. Crec honestament que el problema ve d’una matussera manera de interpretar els números i la estadística. De la mateixa manera passa amb l’economia, si no es llegeixen bé els números i no es promou un canvi real en la dependència econòmica, suposant que aquest virus ens doni la desitjada treva i ens permeti fer la temporada 20-21 amb certa normalitat, en el proper “virus” serem pell.



Tenim altres sistemes dinàmics que ens aguaiten a la cantonada com la superpoblació, la desigualtat creixent i el canvi climàtic per citar-ne alguns de globals, a nivell nacional n’hi ha d’altres com la manca de drets polítics, el model econòmic, etc.., tots son tendència, tendència negativa i tots segueixen el mateix patró numèric que aquest virus. Quan el virus era una exponencial de llibre que creixia per sobre del 20% diari, era letal i es podia predir, ara les mateixes regles matemàtiques complexes que regeixen el creixement també regeixen el decreixement i per tant al virus li queden 2-3 setmanes per ser irrellevant en termes relatius, tot i que una mort sempre es massa. Per sort ara, nous infectats ja n’hi ha pocs i aquests seran els que ens donaran la matriu de morts d’aquí 2-3 setmanes, així que bona noticia. El zero absolut encara trigarà, potser no hi arribarem, però la fase de contenció real l’haurem aconseguit en unes poques setmanes.


Podem estar contents, d’aquí unes setmanes el problema vindrà de fora, la població aquí estarà controlada, però en un país eminentment turístic això es un gran problema.. el que caldrà ara es una estratègia clara en el control fronterer. Caldrà filtrar tots els viatgers i turistes en origen abans de que entrin per la frontera i no deixar-ne entrar cap que estigui dubtós, si volem ser un país receptor “free covid”, perquè en el moment que un infectat torni a estar en contacte amb població sana, la exponencial torna a posar-se en contra nostre, i un cop en marxa, ja hi tornarem a ser. El turisme aquest estiu depèn d’un sistema ben dissenyat de control en origen, depèn directament de que no hi hagi rebrots incontrolats. Respecte de setembre, això ja son figues d’un altre paner, no soc endevinaire i avui es impossible saber com evolucionarà el virus, falten les dades d’aquest estiu, potser com el SARS desapareix o potser com diu la OMS es queda per sempre entre nosaltres. Així que de moment, ens veiem aquest estiu!

Pots visualitzar la publicació a:



Contact Me

  • Icono social LinkedIn
  • Twitter

 © 1997-2020 by Jaume Torres