Eren els nostres padrins i els hem matat

Updated: Jun 1

Per fi un diari te la gosadia de ser explícit amb el que realment a passat aquests dies, ha estat el The New York Times, us semblarà estrany, no ha estat cap de les capçaleres de premsa que es llegeixen habitualment a les nostres contrades. El degà dels diaris de Nova York ha posat els noms i cognoms dels morts obrint la portada i això ha fet que realment prenguem consciencia del que a passat en aquesta pandèmia, de la magnitud del desastre.. molts cops fer un llistat i posar nom i cognoms a les víctimes ens ajuda a prendre consciencia, només cal visitar els memorials de l’holocaust o de les torres bessones per experimentar-ho.


Els 100.000.- morts als Estats Units d’Amèrica, han estat al nivell de guerres incruentes de principis del segle XX com la segona guerra mundial, es evident que el president Trump no ha gestionat bé les coses, però també es clar que si vostès no visquessin en un país que ha pres mesures rapides, contundents i que sempre s’ha avançat al virus estarien molt descontents, enfadats, potser, molt enfadats, més que els americans i es clar la premsa ho denunciaria, ho denunciaria als quatre vents, com sempre fa amb les injustícies, no?. Però per sort vostès viuen on les coses s’han fet molt bé, on no es necessiten llistes de morts, on no ha estat greu, sinó la premsa ho diria, no? La nostra premsa no tant sols no publica llistats de morts, aquests dies publica tot tipus de propaganda, el rati de morts, el seu nombre i el seu nom, no cal, les dades de sous, crèdits, acomiadaments, aturats, etc.. fa lleig.

La meva experiència personal hem diu que la cosa funciona de la següent manera: si ets un Govern i vols que no et critiquin els diaris, si vols tapar la teva gestió, doncs ofereixes publicitat a tort i a dret, o millor subvencions, o crèdits, o millor tot alhora, amb qualsevol excusa, de forma directa o indirecta a través dels amiguets.. per al foment del català, de l’anglès, de la patata, o sense excusa, tant se val. I si tot i això, no t’agrada el que escriuen de tu, doncs ho acompanyes amb censura prèvia a segons qui.. en això, com per dissort en altres coses, no hi ha gaires diferències entre un costat i l’altre de la duana.

Ja se que dir això no provoca adhesions i que rebré per tots costats, però com que tinc la sort de no viure d’aquestes engrunes, no pateixin. Amèrica te molts defectes, segur, però com a mínim als Estats Units hi ha llibertat de premsa, també per això els seus ciutadans i els de la resta del món la valorem, la comprem i la paguem, faci’n una prova: Quan vostès volen estar ben informats, de veritat, quina premsa consulten? siguin honestos.

Només una reflexió: quan la premsa no es critica amb el poder, es sempre d’un país mesell. “Eren els nostres padrins, els hem matat, era previsible, però no vàrem fer res, quan ho vàrem fer ja era tard.. desprès quasi ens carreguem la subsistència de la resta de la gent i ara..” potser aquest hauria de ser el relat que encapçalés les portades, i ja els hi avanço, ara que comença la “nova normalitat”, serà tant poc normal com l’anterior i titulars així no els llegiran.


Pots llegir la publicació a:



Contact Me

  • Icono social LinkedIn
  • Twitter

 © 1997-2020 by Jaume Torres