Com fer de l'emprenedoria una estratègia eficaç i orientada als resultats.

Com atraure la prosperitat econòmica a través de l’emprenedoria. Per completar els articles que he anat fent i faré sobre nous possibles segments de negoci i innovació a l’Andorra post Coronavirus. Intentaré fer un resum del que cal fer primer en qualsevol dels casos. Cal entendre que es un ecosistema emprenedor i perquè se’l denomina d’aquesta manera: Ecosistema: una comunitat de companyies i actors dels processos empresarials que es relacionen entre si i es desenvolupen en funció dels factors i circumstàncies d'un mateix ambient (econòmic) sota un marc regulador comú (país).


A continuació us adjunto la relació dels diferents animals d’aquesta jungla i les funcions de cada un, tal com els va definir la revista Startup Explore:


Gallina: Incubadora. El lloc on s'acullen les startups en les seves fases inicials. L'objectiu és donar calor i ajudar perquè les startups neixin amb espai i serveis. (Per anar bé al costat o dins de l’ecosistema universitari).

Ou: Startup llavor. En fase d'idea, amb el producte en construcció i formant equip. L'objectiu és a punt de revelar el seu potencial, és crear alguna cosa que aporti valor al mercat (a qualsevol mercat, no cal que sigui fintech, pot ser qualsevol sector madur).

Esquirol: Inversors FFF. "Family, friends, fools". Cobreixen la fase inicial d'inversió del cicle de vida de la startup. L'objectiu és donar suport idees amb potencial de créixer; la clau és l'equip i les seves capacitats.

Àguila: Business Angel. Inverteix no només diners, sinó que també aporta experiència, coneixements i contactes. Ajuda a la startup a començar a volar, amb "smart money" clau en aquests primers passos.

Pollastre: Startup early stage. La startup ja té el producte acabat, un model de negoci estructurat i comença a facturar. Elpla de negoci "eclosiona" en un negoci que surt de la closca i dóna els seus primers passos.

Coyote: Acceleradora. Fa créixer més ràpid les startups amb formació, mentors i accés a inversors. Ensenya a la companyia a agafar velocitat, amb el suport i aprenent d'altres que ja han fet el camí abans.

Gall: Startup growth. Amb un model de negoci validat i un bon producte, arriba el moment de fer créixer el negoci. El pollastre s'ha convertit en un gall que ja pot marcar el seu territori, i comença a competir al màxim nivell (possiblement ara ja fora del seu mercat d’origen).

Lleó: Venture Capital. Inverteix en startups en fase de creixement i aporta capital i contactes per escalar el negoci i expandir-se. Aporta a la startup la força necessària per assumir el creixement i intentar arribar a ser "el rei de la selva".

Cigne: Startup exit. La companyia és prou valuosa com per ser adquirida i donar sortida a accionistes i inversors. L'aneguet lleig ha complert aquest somni que semblava tan llunyà de ser un cigne i aconseguir el seu objectiu ara ja es una gran companyia.



Sense tots aquests actors no hi ha ecosistema, i sense ecosistema la start-up mor; A continuació donaré algunes idees sobre les coses que caldria tenir en compte si realment es volgués apostar per activar aquest ecosistema:


1. Comprendre i millorar holísticament tots els elements rellevants de l’ecosistema empresarial existent. Per exemple, finançar iniciatives sense educació i cultura no porta a una emprenedoria sostenible. Potenciar el coneixement es cabdal.


2. No preocupar se de canviar tot alhora si cal. El temps es preciós.


3. Obtenir i buscar informació sobre pràctiques de tot el món es necessari, però no cal imitar fil per randa els èxits d'altres si no s’adapten a la nostra realitat ni tenim el capital necessari per portar-les a terme. Silicon Valley a EE.UU. o el Crypto Valley de Zug a Suïssa han evolucionat en un entorn únic, completament diferent a Andorra. No es pot construir un altre Silicon Valley; més aviat cal ser creatiu i innovador amb els recursos i els problemes que es tenen a l’abast. Cal ser pragmàtic.


4. Incrementar la seguretat jurídica i reguladora que afecta als emprenedors i a les empreses es cabdal. Des de el meu punt de vista caldria canviar algunes parts incongruents de la llei d’immigració, de societats i de comerç; en posaré només un exemple: es incongruent que pugui ser administrador d’una empresa andorrana qualsevol persona no resident però en canvi en tingui restringida en part la seva propietat i/o sotmesa a permisos discrecionals. En aquest sentit el que s’hauria de canviar es simple, hauria de ser obligatori que hi hagués com a mínim un Andorrà o resident a cada Consell d’Administració i la resta obrir-ho al 100% sense cap restricció de cap mena, com arreu dels països desenvolupats. I així amb la resta de regulacions dubtoses i poc homologables.


5. Impulsar un “sandbox” regulatori que permetés instal·lar activitats innovadores però també projectes innovadors sobre activitats ja existents ara fortament regulades com les finances, les assegurances, la immobiliària, etc.. sempre que impliquessin un alt grau d’innovació tecnològica. En aquest sentit ja hi ha 27 països a tot el món que han decidit implementar “sandbox” reguladors amb èxit.


6. Ser Local. Fins i tot en països petits, l’emprenedoria acostuma a localitzar-se en el que anomenem “watering holes”, on els empresaris poden accedir als recursos que necessiten per sobreviure i créixer. Només amb el suport d'un ampli grup d'interessats locals, inclosos empresaris d'èxit es poden fer néixer “clústers” o “hubs”. Es difícil endegar noves idees en sectors que no tenen una base actual de negoci al país o que estan fortament regulats, i que no s’entén el que fan, ni tampoc es veuen atractives per invertir-hi per simple desconeixement, perquè el sector es nou, o bé perquè es veuen com una competència al “status quo”. Els comuns aquí, poden tenir un paper que no s’ha de menystenir. Així a algunes parròquies de forma sectoritzada poden nàixer petits hubs especialitzats que innovin en diferents sectors.


7. Cal també un equip dedicat i independent d’activistes d’emprenedoria sobre el terreny. Aquest nou paper professional, pioner, consisteix en un equip amb les habilitats per activar els agents locals afectant de forma coordinada els sis dominis de l'ecosistema: regulació i impuls públic, finances, suport, capital humà, cultura i mercat (veure imatge). En definitiva pioners que estirin del carro de forma empàtica.


8. L’èxit genera l’èxit. L’emprenedoria és una “addicció positiva” i als empresaris d’èxit els agrada ajudar a d’altres emprenedors a tenir èxit. Sovint ajuden amb la seva expertesa i capital. Això vol dir que qualsevol cosa que puguem fer per accelerar històries d’èxit específiques, ajudarà a estimular l’emprenedoria de base.


Només cal tenir uns quants èxits locals per canviar el joc. Ens hi posem?

Segueix la publicació al link següent:


#andorra #emprenedoria #ecosistema #jaumetorres

0 views

Contact Me

  • Icono social LinkedIn
  • Twitter

 © 1997-2020 by Jaume Torres